MISCELLANEA AD ABSURD
En aquesta pestanya trobareu pensaments d'autors que m'han impressionat d'alguna manera o fins i tot guiat al llarg de la meva vida (Bertrand Russell, Marguerite Yourcenar, Pablo Neruda, Jorge Luis Borges, Felix Dahn.
També s'hi inclouen frases curtes que em van agradar per diversos motius, embarbussaments de collita pròpia (embarbussaments) i curiositats de diferent signe o simplement fets històrics, d'extensió variable (“Les abelles i les matemàtiques”, “La invenció del joc dels escacs”, “Tirèsies, l'endeví cec”, “Infern exotèrmic i endotèrmic”, “El solfeig”, “El meteorit de Chicxulub”, “Fausto”, “L'esfinx”, “La guerra dels 30 anys”, “Sobre plagues de llagostes ”, “L'Encylopédie”).
A continuació trobareu la secció contes , o relats curts, n'hi ha vuit en total, sobre temes molt diversos i èpoques diferents, on la història, la naturalesa o l'humor, sovint surrealista, poden ser el tema central (“El matalàs assassí”, "El llonganissa de Titisé", "Fulleu, follar, maleïts. Recorreguts per un lupanar", "La caixa de música", "La física de la lluna", La llagosta migradora i el descobriment d'Amèrica", "La Yacu Mana de l'Amazònia”, “Un amor possible”.
Finalment està disponible una altra obra meva, l'última, una comèdia negra escrita només per riure, i vaig riure molt, “ Set crims per còpula ”, la investigació i resolució completa de l'estrany cas d'Espuelitas, publicada l'any 2015 per l'editorial Plataforma. Margarito Micifú, el seu autor, és el meu pseudònim, no vaig tenir valor de posar el meu nom real. Us recomano que veieu la presentació del llibre que es va fer a la llibreria Abacus de Barcelona, va ser realment divertida (format amb versió curta, 3 minuts, i versió llarga, 16 minuts).
Presentació-sinopsi de l'obra: El manuscrit “Set crims per còpula” és trobat casualment en una oficina d'objectes perduts. És l'inici de les investigacions de Victorino Delicado, cap de la Comissaria del barri d'Espuelitas, que comptarà amb l'ajuda del perspicaç policia Jacinto Galí Matías. Unes morts que semblaven accidentals es convertiran segons tots els indicis en crims. Ara Victorino i Jacinto hauran d'aturar un esquiu assassí en sèrie, que sembla escapar una vegada i una altra airós de l'aguait policial. El cas sembla no portar enlloc, fins que l'autor editor Margarito Micifú, perplex per les rugositats del cas, decideix investigar pel seu compte. A la recerca es toparà amb religiosos de tèrbol passat, científics excèntrics, traficants, un jutge corrupte, l'àngel Serafín… i les enginyoses polseres Cleofàs. Les autoritats estan avisades i faran bé de prendre les mesures que aconsella Margarito, no estem davant d'un joc. Tots els fets són reals i estan degudament comprovats. La tranquil·litat d'Espuelitas s'ha de mantenir costi el que costi.
Sobre aquesta obra, els crítics literaris Francisco García Lorenzana i Àlex Pla Delmulle, van escriure que “es tracta d'una novel·la inclassificable del gènere policíaco-fantàstic-religiós que en força moments recorda a les pel·lícules d'Álex de l'Església i en altres a Almodóvar, amb un bon estil literari que llisca cap a allò còmic i esbojarrat sense que a cap moment arribi a caure al ridícul. La novel·la obliga el lector a acceptar des del principi el joc de deixar-se emportar per les premisses de la història; i en aquest sentit es tracta d'una obra que es gaudeix d'una estrebada o resulta insofrible. La proposta plantejada només admet la rendició incondicional o el rebuig sense pal·liatius: no hi ha terme mitjà i per això no deixa indiferent, o s'estima o s'odia”.
“Novel·la de crims i misteri, òpera bufa, comèdia negra entretenidíssima i original que ens narra els misteriosos crims que van esdevenir a l'imaginari barri d'Espuelitas. Es tracta d'una sàtira, una aproximació al còmic, amena i hilarant on se succeeixen situacions que recorden pel·lícules com “El Miracle de P. Negre” dels germans Fesser, o “Delicatessen” de Jeunet i Caro. Ens trobem doncs davant d'una obra fresca, inclassificable, torrencial poderosa que farà les delícies dels lectors de Mendoza, Valle Inclán, Alejandro Casona, Miguel Mihura, Francisco Ibáñez, Pablo Tuset, Alfred Jarry, Ionesco, Rompetechos, el comissari Sanantonio, on invencions dignes del Professor Bacteri es barregen amb situacions abraçades que ens arrosseguen en un cavaller imparable i impagable impossible de resistir. Una obra que té el seu encant en la desmesura i en l'exageració ratlla al grotesc, però que mai no traeix l'amor que l'autor posa als seus personatges ia la novel·la. En definitiva, una novel·la diferent, realment aconseguida i que fa un pas endavant en la tradició vallinclanesca”.
PENSAMENTS D'AUTORS
Bertrand Russell
“Pel que he viscut, tres passions simples però aclaparadorament intenses han governat la meva vida: l'ànsia d'amor, la recerca del coneixement i una pietat insuportable pel patiment de la humanitat. Aquestes tres passions, com a grans vendavals, m'han portat aquí per allà per una ruta canviant sobre un profund oceà d'angoixes fins a la vora mateixa de la desesperació.
He buscat l'amor, primer, perquè comporta l'èxtasi, un èxtasi tan gran que sovint hagués sacrificat la resta de la meva existència durant unes hores d'aquest goig. Ho he buscat, en segon lloc, perquè alleuja la solitud; aquesta terrible solitud amb què una consciència tremolosa treu el cap a la vora del món per atalaiar el fred i insondable abisme sense vida. Ho he buscat, finalment, perquè a la unió del amor he vist, en una miniatura mística, la visió anticipada del cel que han imaginat sants i poetes. Això era el que buscava i, encara que pogués semblar massa bo per a aquesta vida humana, això és el que, per fi, he trobat.
Amb la mateixa passió he buscat el coneixement. He desitjat entendre el cor dels homes. He desitjat saber per què brillen les estrelles, i he intentat aprehendre el poder pitagòric en virtut del qual el nombre domina el flux. Alguna cosa d'això he aconseguit, encara que no gaire.
L'amor i el coneixement, en la mesura que tots dos eren possibles, em transportaven cap al cel. Però sempre la pietat em feia tornar a la terra. Ressona al meu cor el ressò de crits de dolor. Nens famolencs, víctimes torturades d'opressors, ancians desvalguts, càrrega odiosa per als seus fills, i tot un món de solitud, pobresa i dolor converteixen en una burla allò que hauria de ser l'existència humana. Desitjo ardentment alleujar el mal, però no puc, jo també pateixo.
Aquesta ha estat la meva vida. L'he trobada digna de viure's, i amb gust la tornaria a viure si se m'oferís l'oportunitat”.
Bertrand Russell
Felix Dahn
Escriure un llibre és fàcil. Fan
falta només una ploma, tinta i paper,
- que amb paciència suporta quina-
vol abús -.
Imprimir un llibre ja és més difícil,
perquè sovint el geni s'expressa
sa amb cal·ligrafia il·legible.
Llegir llibres és encara més difícil a
causa de l'amenaça del somni.
Però vendre un llibre és la tasca
més àrdua a la qual un ésser humà
no es pugui dedicar.
Felix Dahn
Jorge Luis Borges
Si pogués viure novament la meva vida
a la propera tractaria de cometre més errors.
No intentaria ésser tan perfecte, em relaxaria més.
Seria més ximple del que he estat,
de fet prendria molt poques coses amb serietat.
Seria menys higiènic.
Correria més riscos, faria més viatges,
contemplaria més albes,
pujaria més muntanyes, nedaria més rius.
Aniria a més llocs on mai no he anat,
menjaria més gelats i menys faves,
tindria més problemes imaginaris i menys imaginaris.
Jo vaig ser una d'aquelles persones que va viure sensata
i prolíficament cada minut de la seva vida.
És clar que vaig tenir moments d'alegria,
però si pogués tornar enrere tractaria
de tenir només bons moments.
Per si no ho saben, d'això està feta la vida,
només de moments, no et perdis ara...
Jo era un d'aquells que mai no anaven enlloc
sense un termòmetre, una bossa daigua calenta,
un paraigua i un paracaigudes;
si pogués tornar a viure, viatjaria més lleuger.
Si pogués tornar a viure començaria a caminar descalç
a principis de la primavera i continuaria així fins a la tardor.
Donaria més voltes a la caleseta, contemplaria més albes
i jugaria amb més nens, si tingués una altra vegada la vida per davant.
Però ja ho veuen, tinc 85 anys i sé que m'estic morint.
Jorge Luis Borges
Marguerite Yourcenar
“Quan els déus ja no existien
i Crist no havia aparegut encara,
hi va haver un moment únic a la història,
des de Ciceró fins a Marc Aureli,
que l'home va estar sol”.
Marguerite Yourcenar a “ Memòries d'Adriano ”
(de la correspondència de Gustave Flaubert)
Pablo Neruda
Mor lentament . Poema
Mor lentament qui no viatja, qui no llegeix, qui no escolta música, qui no troba gràcia en si mateix. Mor lentament qui destrueix el seu propi amor, qui no es deixa ajudar.
Mor lentament qui es transforma en esclau de l'hàbit, repetint cada dia els mateixos trajectes, qui no canvia de marca, no arrisca vestir un color nou i no parla a qui no coneix.
Mor lentament qui fa de la televisió el seu guru.
Mor lentament qui evita una passió, qui prefereix el negre sobre blanc i els punts sobre les ies a un remolí d'emocions, justament les que rescaten la brillantor dels ulls, somriures dels badalls, cors a les ensopegades i sentiments.
Mor lentament qui no volteja la taula quan està infeliç a la feina, qui no arrisca el cert pel incert per anar darrere d'un somni, qui no es permet almenys una vegada a la vida, fugir dels consells assenyats.
Mor lentament qui passa els dies queixant-se de la mala sort o de la pluja incessant. Mor lentament qui abandona un projecte abans d'iniciar-lo, qui no pregunta sobre un assumpte que desconeix o qui no respon quan l'indaguen sobre alguna cosa que sap.
Evitem la mort en suaus quotes, recordant sempre que ser viu exigeix un esforç molt més gran que el simple fet de respirar. Només l'ardent paciència farà que conquistem una felicitat esplèndida.
Pablo Neruda
FRASES CURTES
“On doit des égards aux vivants; on ne doit aux morts que la vérité” (Voltaire)
Llegenda que encapçala la Biografia Universelle ancienne et moderne, publicada sota la direcció de M. Michaud (1842-1854)
“Tantum series juncturaque pollet, tantum de mig sumptis accedit honoris” (Horaci)
Llegenda que encapçala l'Encyclopédie de Diderot i D'Alembert, que vindria a dir que "tant poder s'obté de les coses grans com l'honor es rep de les petites".
"A l'ombra d'un home que camina hi ha més enigmes que a totes les religions del món." (Vita Sackville-West)
“És terrible veure la ignorància en acció” (Goethe)
L'estiu de 1798 Joseph Banks va oferir a Mungo Park, descobridor de les fonts del riu Níger l'encàrrec d'una expedició a Austràlia, i al principi va acceptar. Però Banks va rebre posteriorment una sorprenent carta de Park en què aquest li deia que havia canviat d'idea, ja que pensava que el salari de 10 xílings diari era molt baix, i afegint que “les consideracions pecuniàries, per menyspreables que siguin per si mateixes , serveixen com a bona mesura per jutjar la importància o utilitat de qualsevol ofici o ocupació”.
Facts are sacred. Opinions are free . (Màxima dels periodistes anglosaxons)
“No hi ha res més perillós per a un mateix que estar carregat de raó, ni ningú més perillós per als altres que el que està carregat de raó”. (Rafael Sánchez Ferlosio)
"Un prefaci és allò que s'escriu després del llibre, es posa abans i no es llegeix ni abans ni després". (Pitigrilli)
"La naturalesa dels homes superbs i vils és mostrar-se insolents a la prosperitat i abjectes i humils a l'adversitat". (Nicolàs de Maquiavel)
"L'emoció que se sent en transmetre coneixement és gran. Però no és comparable, en intensitat, a la que se sent a l'hora d'adquirir-lo". (Xavier Sistach)
TREBALENGUES
L'albí nuvi nubi du el vis al dur savi nu.
Vens bons vins? No, venc bombins.
Un bell boví beu un vell vi bo
La bella vetlla l'abella vella
Val a dir Saladí que ets baladí
Veu el viu qui del vici de la bici viu.
L'Alba vol el bol. El bol val el val. Te l'alba el val pel bol?
Val el val pel vol que vol?
Val, Balzac, el Tsar Baltasar ?
(Dolors Mateo i Xavier Sistach, el 23.02.2002, a les 00:19)
A una vall de Biscaia hi ha vetllades ballades. Visca i avall!
(Xavier Sistach, el 23.02.2002, a les 14:59)
Visca i avall a la vall de Biscaia. Hi ha vetllada ballada i un all
(Xavier Sistach, el 23.02.2005, a les 19:50)
CURIOSITATS
La invenció del joc dels escacs
L'esfinx
Tirèsies, l'endeví cec
Faust
El solfeig
La Guerra dels Trenta Anys
L'Encyclopédie
El meteorit de Chicxulub
Infern exotèrmic i endotèrmic
Les abelles i les matemàtiques
Sobre plagues de llagostes
RELATS CURTS
A Tadeo Matacán el va trobar la seva mare a l'interior del llit plegable de la seva habitació. Estava mort. Incomprensiblement, aquell llit es va replegar sobre si mateix amb el noi a dins i ell va quedar ofegat i mig aixafat.
La policia buscava sospitosos per a una mort que no semblava accidental. Tadeo pesava 67 quilograms i feia 1,74 metres d'alçada. No era possible que el llit es plegués cap amunt per si sol amb el cos dins, la llei de la gravetat pot permetre la caiguda dels objectes, mai la pujada. Estava clar que algú, des de l'exterior, va aixecar el llit amb Tadeu a dins i l'encaixà dins del moble. A més, les gomes que serveixen per subjectar el cobrellit i que aquesta no es desfaci, conegudes com a pops, creuaven el cos del difunt i l'agafaven dels canells com per evitar que...
Aquesta és una història que va escriure Pilarín Dete Malva-do-Satán, una dona de gran curiositat però d'escasses llums. Ella va fer un viatge de turisme de la tercera edat al sud d'Alemanya, i va ser la guia de l'autocar qui la va explicar a tot el passatge per entretenir-los.
Es tracta d'una història ocorreguda al segle XVIII. El manuscrit em va arribar per casualitat, jo no conec Pilarín, però vaig trobar interessant el que va escriure i he volgut reproduir amb exactitud la grafia que va fer servir l'autora per referir-se als personatges d'origen alemany. Realment em va semblar graciosa la transcripció que va fer d'uns sons que li resultaven absolutament estranys a les orelles...
Estic convençuda que allò que realment mou els humans, homes i dones, és el sexe. I en aquest cas em referiré, sense tabús, obertament, sobre el sexe pel sexe, però pagant; diners per favors. No és això el que fem habitualment, comprar allò que ens satisfà? Doncs en sexe és el mateix: professionals que ofereixen serveis. Ens deixen satisfets ia canvi paguem per la seva entrega, empenta, valentia i escrúpols continguts.
El meu nom és Calandria Ortuondo, em coneixen com a Calandria “Pechugas”, i sóc la directora del centre de massatges “Sex-Sassions”, un lupanar exclusiu que compleix el que anuncia: “sexsions de sexso sexsacionales”. La meva història tractarà sobre les activitats que succeeixen al meu local un dia qualsevol. La informació és certa i presa de primera mà; jo he estat testimoni directa o he estat informada pels meus treballadors, els conec en profunditat...
La història que explicaré és real i va ser transmesa parcialment pel prestigiós psiquiatre doctor don Nicolás Cevallos, que en pau descansi.
Un pacient seu, el senyor Anselmo R., un esquizofrènic de pronòstic lleu estava escoltant la ràdio. Emetien un programa de divulgació científica on tractaven el tema de la vellesa i les seves malalties associades. Ell ja tenia una edat avançada i el tema ho alterava profundament. Va tancar la ràdio i immediatament va patir unes primeres convulsions producte de l'ansietat. No podia controlar-se ni parar de moure's i això ho enfuria i ho posava més violent. Va llençar la ràdio amb força i va quedar destrossada. Després va seguir amb el mobiliari, quadres, cadires, taules, coberteria, vaixella, cristalleria i tot el que li queia a les mans. Quan ja no va quedar res per destrossar es va desplomar a terra, exhaust, i es va adormir...
Angelina Lupi és una de les millors clientes de la perruqueria Mary Montaña, i és coneguda com a peixets de plata per les bestioles que porta ficades a la seva roba quan es va fer la permanent. És també una de les clientes millor preparades, ja que el seu fill Tomasín és investigador de renom, ha guanyat molts premis i treballa a la Universitat. Ell li explica de manera confidencial els darrers descobriments de l'àmbit científic i ella els reprodueix generosament per il·lustrar Mary i les clientes d'aquell establiment. La seva intenció és que aquestes bones dones deixin de ser tan catetes i es preocupin per les coses importants de la vida.
En dies passats, Angelina va explicar una història certament sorprenent. Va afirmar que és una evidència que la Lluna no pot aguantar-se al cel sense més ni més; que hi ha alguna cosa que la manté ferma, fixada a l'espai. I sabem que no hi ha fils ni cordatges que la sostinguin. Per tant, sense ancoratges, hauria de caure a pes sobre la Terra; és sabut que tot el que puja, baixa...
Ja era sabut que Cristòfor Colom no va descobrir Amèrica. Van ser els víkings[1] els primers a trepitjar les illes que voregen el continent al nord-est, encara que no van poder establir-se de manera permanent. I s'ha pogut saber que s'han trobat proves físiques irrefutables que confirmen la presència víking molt més al sud de Terranova, en ple territori nord-americà. Es tracta de proves aconseguides de la manera més inimaginable.
A les muntanyes Beartooth[2] es troba l'anomenat Grasshoppers Glacier, la glacera de les llagostes, situada a 3.200 metres d'alçada, el qual ha anat retrocedint a la superfície per l'augment de la temperatura produït pel suposat canvi climàtic...
El dia 4 de novembre de 1972, el senyor Otto Hoffmansegg navegava pel riu amazònic Pañayacu, a l'Equador, al costat dels seus tres fills, Klaus, Hermann i Hermelinda, més l'indi Apolinari, un valent i esforçat guia que coneixia tots els camins de la selva. Es dirigien a la missió Pamfilia, admirada per les platges blanques. Allà podrien caçar fàcilment les tortugues “motels” i recollir els saborosíssims ous que es venien a bon preu al mercat de Puerto Orellana.
El viatge també ho aprofitarien per portar provisions al Pare Cesarín Santos, missioner Trinitini destacat en aquella missió tan allunyada de les rutes comercials. El Pare Cesarín tenia per companys dos gossos afectats de bronquitis severa i dos porcs que responien al nom de Faustín i Faustillo, els quals semblava que tinguessin noranta anys i haguessin venut la seva ànima al diable per obtenir saviesa. Ells havien sobreviscut a les més terribles fams del Pare Cesarín i al seu intent de menjar-se'ls, però elles ho percebien i desapareixien per art de màgia. Només reapareixien quan el sacerdot havia satisfet la gana amb la ingestió miraculosa d'algun aliment que apareixia per causa divina, no hi havia cap altra explicació...
A finals del segle XVIII va tenir lloc una història d'amor bonica, tendra i atzarosa. Es diu que al món es produeixen circumstàncies difícils de comprendre per la nostra limitada ment humana. En el supòsit que hi hagi éssers superiors, benefactors, que propicien aquests esdeveniments, i jo crec en ells, estic convençut que aquest relat va ser imaginat des del més enllà per un querubí[1], de nom Dom Quérubon. Des d'una dimensió desconeguda per a nosaltres, el seu somni es va fer realitat al nostre pla terrestre. Poc imaginaven els personatges que van viure aquesta història que les seves circumstàncies no es van deure a la casualitat...