Aquesta col·lecció, iniciada el 1976 quan tenia catorze anys, està formada per unes 190 caixes entomològiques que han de contenir uns 15.000 exemplars, majoritàriament caçats per mi mateix, encara que també hi ha altres espècies canviades o regalades, i poques són les que jo he comprat. Fonamentalment, l'origen d'aquests insectes es troba als viatges entomològics (i de turisme) que he realitzat al llarg dels anys per diversos països del món:

 

-96 caixes contenen insectes europeus, majoritàriament d'Espanya: Catalunya, Astúries, Extremadura o Aragó, i molt especialment del Pirineu català, aragonès, navarrès i andorrà. Igualment hi ha espècies del sud de França i del sud d'Itàlia. La majoria d'aquests insectes són coleòpters (36 caixes) i lepidòpters diürns i nocturns (30 caixes). També es troben caixes amb odonats, ortòpters, dictiòpters, hemípters, neuròpters, dípters i himenòpters.

 

- 44 caixes d'Amèrica del Sud, principalment de Brasil (estat de Rondônia) i Equador (llacuna de Pañacocha, al costat del riu Napo, a la selva amazònica).

 

- 31 caixes d'Àfrica, especialment del Marroc, el Camerun (Mefou sud) i la República Centreafricana.

 

- 19 caixes d'Àsia, bàsicament d'Indonèsia (Bali i Sulawesi) i Turquia.

 

Des del moment que vaig deixar de recol·lectar insectes m'he dedicat a escriure llibres divulgatius i fer xerrades i conferències relacionades amb els insectes. Sóc especialista en Història Natural Antiga dels insectes, col·laborador del Museu de Zoologia de Barcelona i membre de la Institució Catalana d´Història Natural (ICHN). He participat en diverses ponències de les conegudes Sessions Científiques sobre Invertebrats i Medi Ambient que se celebren a la localitat de Cervelló des de l'any 2003, organitzades pel doctor Xavier Jeremías, metge dermatòleg, entomòleg i bon amic. Aquestes sessions tracten sobre ecologia, biologia, faunística i corologia dels invertebrats en tots els mitjans, encara que són majoritàries les presentacions sobre insectes.

 

A la meva primera participació vaig tractar sobre els autors antics que es van dedicar a l'estudi de l'entomologia, anteriors i posteriors a Carl Linné, i fins al segle XIX. A la segona Sessió, el 2005, vaig presentar una comunicació sobre les plagues de llagosta, i aquest va ser l'inici de la meva etapa com a autor de divulgació cientificohistòrica, amb l'obra Bandas, enjambre y devastación. Las plagas de langostas a lo largo de la histora (Almuzara, 2007), en la qual es descriuen les espècies més perilloses i les plagues més importants que ha patit l'home des del Neolític, just quan es van iniciar, i fins a l'any 2005. antigues. El mateix any 2007, aquesta obra va ser seleccionada pel Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya com a un dels cent millors llibres recents sobre divulgació científica.

 

Els anys 2007 i 2009 vaig presentar dues noves comunicacions a les Sessions de Cervelló, sobre la pesta i la febre groga, i van ser l'origen de la següent obra publicada, Insectos y hecatombes, vol. I i II (RBA, 2012-2014). Es tracta d'un extens treball de 1.834 pàgines en dos volums, una història natural sobre les puces, polls, mosquits, mosques, xinxes i paparres i les malalties que transmeten a través de virus, bacteris, protozous o cucs: pesta, tifus epidèmic, febre groga, febre groga de Chagas, etc. Tota la matèria ha estat tractada des d'un punt de vista entomològic, mèdic, parasitològic, epidemiològic i sobretot històric, on es repassa l'insecte transmissor, el patogen i la malaltia causada i la terrible afectació que ha produït a la humanitat al llarg de la història.

 

Bandas, enjambres y devastación e Insectos y hecatombes (vol. I i II), estan disponibles en forma d'articles i separats per capítols a la pestanya denominada Insecta, com es pot veure al seu índex general, amb la intenció que el lector trobi fàcilment el tema concret que li pugui interessar. La nombrosa i precisa bibliografia sobre la qual se sustenten aquestes obres, i les que he escrit posteriorment, tenen un origen molt divers, encara que en la majoria dels casos procedeixen de les digitalitzacions realitzades per les diferents biblioteques, que han democratitzat l'accés i el coneixement de les obres antigues. Tota la bibliografia ha estat traduïda per mi mateix gràcies als coneixements de les llengües castellana, catalana, francesa, anglesa, portuguesa, italiana i una mica de llatí i alemany.

 

El juny del 2018 va aparèixer Historia de las moscas y de los mosquitos, publicada per editorial Arpa, que en realitat és un resum amb ampliacions del segon volum d'Insectes i hecatombes.

 

A la pestanya Miscellanea ab absurdo es troben frases, idees i contes diversos, sovint surrealistes. Són qüestions menors, fins i tot trivials, però que em produeixen benestar i plaer. Quan vaig acabar l'obra Insectes i hecatombes vaig tenir la necessitat d'orientar les meves preferències cap a una altra matèria diferent de les epidèmies, amb la mort i la desolació que havien absorbit els meus pensaments durant més de set anys. Per tant, em vaig dedicar a escriure una comèdia negra, políticament incorrecta, amb l'únic propòsit de riure, i vaig riure molt. Es titula Siete crímenes cópula (Plataforma, 2015), de l'autor pseudònim Margarito Micifú, ja que no vaig tenir el valor de posar el meu nom real. Us recomano que veieu la presentació de l'obra a la llibreria Abacus de Barcelona, ​​va ser realment divertida.

 

Posteriorment he escrit una mena de continuació d'aquesta obra i altres contes més elaborats que no he penjat a la meva web. Ho he titulat Miscel·lània de l'absurd. Onze relats i una premonició, on apareixen tota una sèrie de personatges estrambòtics i surrealistes que semblen actuar amb una lògica immaculada, indiferents a la seva extravagància. Aquesta obra no ha estat publicada i potser no ho és mai.

 

Al setembre de 2019 va ser publicada Pasión por los insectospels. Ilustradoras, Aventureras y Entomólogas (Editorial Turner), una petita història de l'entomologia magníficament il·lustrat, a partir del treball excepcional de cinquanta-una dones que es van dedicar a l'estudi dels insectes: il·lustradores, viatgeres, col·leccionistes i veritables entomòlogues. Per donar suport a aquesta obra vaig crear la pestanya Biographica, ordenada alfabèticament per autor, on vaig carregar les biografies d'aquestes dones, ampliades, i també d'altres referides a diversos naturalistes, científics, geògrafs, historiadors o viatgers que surten als meus treballs i pels quals sento una gran admiració; sense la seva aportació, jo no hauria escrit res. La intenció a l'hora d'escriure aquesta obra va ser recuperar de l'oblit nombroses dones el treball de les quals va ser tan important i valuós com el de qualsevol home il·lustrat en la mateixa matèria.

 

El febrer del 2023, l'editorial Viena va publicar una nova obra meva, ara en català, titulada Les aventures d'Ida Pfeiffer. Una gran viatgera i naturalista del segle XIX. Es tracta d'una biografia formal de la gran viatgera austríaca Ida Pfeiffer, nascuda el 1797, on es repassa la seva vida i els seus cinc extraordinaris viatges: Terra Santa, Islàndia i Escandinàvia, dos llargs viatges arreu del món i finalment Madagascar. Pfeiffer va començar a viatjar quan ja tenia quaranta-quatre anys i ho va fer sempre sola i amb pocs recursos. També va ser una naturalista que va recol·lectar insectes, mol·luscs i petits vertebrats per vendre'ls als museus europeus d'història natural, bàsicament els de Viena, Berlín i Londres, per sufragar les despeses que li ocasionaven els seus viatges. En aquests recorreguts va viure enormes aventures que semblen sortides d'una pel·lícula, de manera que llegir les cinc obres, una per cada viatge, és una autèntica delícia. Pfeiffer no es pot considerar una turista, sinó més aviat una viatgera a la frontera amb l'exploradora, ja que va recórrer territoris que mai abans havien estat trepitjats per cap europeu, com ara Borneo o Sumatra.

 

En aquest treball de 461 pàgines apareixen nombroses il·lustracions, en blanc i negre, perquè el lector no només visqui les experiències d'Ida Pfeiffer sinó que també les pugui “veure”, la iconografia de l'època sobre els llocs que va visitar és molt rica. A causa de la limitació d'espai de l'obra impresa, en aquesta pàgina web s'han incorporat dues pestanyes, Pfeiffer 1 i Pfeiffer 2, on s'ha afegit tota la informació necessària per completar el coneixement integral de la viatgera i els viatges que va realitzar: notes aclaridores, apunts biogràfics dels personatges més rellevants que apareixen a la seva obra i cartes que va escriure; els viatges realitzats per mar, mapes de tots els recorreguts i la bibliografia de text i imatges. A la pestanya Pfeiffer 2 hi ha la iconografia completa, centenars d'il·lustracions en blanc i negre i en color.

 

Totes aquestes obres les he escrit exclusivament per afició. Sóc conscient que no seran mai un bestseller i que la seva difusió és limitada, però no m'importa; jo escric sobre allò que m'interessa, que m'hauria agradat llegir, però que no existia publicat. La compensació econòmica ha estat sempre molt escassa i la majoria de vegades només he aconseguit recuperar les despeses de la nombrosa bibliografia adquirida per poder escriure els treballs. Tot i això, la recompensa ha estat gran: l'aprenentatge de tot allò pel que sentia curiositat, és el període de lectura i procés de documentació; i quan els ulls se m'obrien com a plats sentia la necessitat d'escriure'l perquè altres poguessin beneficiar-se'n i gaudissin com ho vaig fer jo. Un dels meus motors de vida és l'adquisició de coneixement, no crec que l'època dels il·lustrats i els enciclopedistes hagi desaparegut del tot; aquest és almenys el meu desig.

 

Per sort, la meva professió em va ajudar a l'hora d'aconseguir la difusió de les meves obres. Durant més de quinze anys vaig treballar a El Corte Inglés com a comprador de llibreria, encarregat de comprar a les editorials els llibres que es venien a les botigues d'aquesta empresa a Catalunya. La feina realment m'estimulava i vaig tenir l'ocasió de conèixer en profunditat el món editorial i això em va facilitar la tasca de cercar editor, ja que coneixia els temes sobre els quals ells publicaven i podia tenir un tracte directe. L'any 2012 vaig ser nomenat director de compres d'El Corte Inglés a Catalunya, de tots els productes que tenen relació amb aquesta comunitat, i em vaig veure molt allunyat dels llibres, que han estat sempre la meva gran passió. El 2019 vaig arribar a un acord amb l'empresa i me'n vaig desvincular. Des de llavors, tinc tot el temps per dedicar-me a allò que m'agrada i això em fa feliç.

 

El 2023 vaig acabar un encàrrec especial. Es tractava d'escriure la història de l'Hospital Evangèlic de Barcelona, ​​ja que desapareixia de la seva ubicació inicial al carrer Camèlies i es traslladava a un nou edifici al carrer Ciutat de Granada, al barri del Poble Nou, on ja és operatiu i funciona amb normalitat des de mitjan 2024. L'antic hospital, el tercer més antic de Barcelona, ​​va ser fundat a 9 moment es trobava desemparada ia la mercè de la incomprensió i maltractament de les autoritats polítiques i religioses (catòliques). Em va semblar un tema interessant perquè desconeixia les particularitats dels protestants i vaig descobrir una història de resiliència i resistència que em va fascinar.
Al Patronat de l'Hospital Evangèlic no li va interessar la meva concepció de l'obra, que comprenia la història de l'Hospital entre els anys 1879 i 2000, i incloïa una introducció al protestantisme, la seva influència a Espanya i la desaparició traumàtica posterior, la vida i l'obra del missioner George Lawrence, fundador de l'Hospital Evangèlic. L'obra oficial, publicada a finals del 2024 amb el títol Hospital Evangèlic de Barcelona, ​​més d'un segle d'humanits i compromis, comprèn només una petita part del que jo vaig escriure i per tant vaig penjar a la meva web la versió estesa amb el títol Recull històric de l'Hospital Evangèlic de Barcelona (1879-2000).

 

Una altra de les meves grans aficions és la història i la geografia antiga. M'agraden els mites grecs i romans i hi apareixen sovint els noms de llocs que són desconeguts, ja que ja no es corresponen amb els de l'actualitat; per aquest motiu, al voltant de 1995 vaig començar a confeccionar mapes físics de Grècia, Roma, Hispània o Egipte, amb la ubicació d'aquests noms als mapes moderns. Més tard vaig comprendre que l'autor fonamental per tractar la cartografia antiga havia de ser Claudi Ptolemeu, que a la seva obra Geographika incorporava els noms de gairebé vuit mil referències, i des del 2015 vaig iniciar un projecte ambiciós que ha anat avançant de manera discontínua, intercalat amb els altres llibres que he anat escrivint i que potser mai no s'acaba.

 

Aquest material es troba a la pestanya Etiam Perire Ruinae, que significa “han desaparegut fins i tot les seves ruïnes”, una frase extreta de Lucano a la seva obra Farsalia (IX, 969). La intenció inicial va ser presentar una mena de guia turística del món conegut al segle II després de Crist, cosa que trobaria un viatger d'aquella època: mars, rius, serralades, ètnies, pobles, ciutats o regions, en nom llatinitzat. La bibliografia utilitzada es fonamenta en els escrits de geògrafs i historiadors clàssics, especialment Ptolemeu, Plini o Estrabó, però també molts altres que van fer aportacions menors. Fins ara he penjat a la web els mapes de Ptolemeu dibuixats per mi, amb els contorns antics (segons l'edició de l'obra publicada a Roma el 1478, una de les primeres), i els mapes amb els contorns moderns d'Europa i Àfrica (cal encara completar onze mapes d'Àsia).

 

Aquest treball s'acompanya de dos suports fonamentals que no han estat pujats a la meva web per estar encara incomplets: la traducció de l'obra Geographika de Ptolemeu acompanyada per una base Access on es fonamenta la introducció de tots els noms als mapes i els dóna sentit; i en segon lloc, una història de la geografia i cartografia antiga des de la prehistòria fins al mateix Ptolemeu, perquè sigui ben comprès el progrés del coneixement del món conegut a l'antiguitat.

 

Quan aquest treball laboriós estigui conclòs serà relativament senzill confeccionar els mapes dels llocs que els autors clàssics van citar a les seves obres, ja siguin històriques o geogràfiques, cosa que no ha estat habitual en les edicions antigues ni en les modernes. Així, les obres d'Arrià, Tàcit, Juli Cèsar, Suetoni, Claudi Elià, Tit Livi, Polibi o Plutarc, per citar-ne uns exemples, podran acompanyar-se pels mapes específics on apareguin tots els llocs geogràfics esmentats, cosa que facilitarà en gran manera la comprensió del text i de l'entorn físic a què es refereix.

 

La intenció d´aquesta pàgina web és oferir gratuïtament els continguts de tot allò que he considerat interessant i he anat aprenent i escrivint al llarg dels anys. No em sembla oportú que els treballs romanguin amagats en un calaix, ni n'hi ha prou que es limitin a l'obra publicada i siguin oblidats quan aquesta és descatalogada. Vull que el meu esforç de recopilació i processament d'informació pugui servir qualsevol que se senti interessat per aquestes matèries que m'apassionen.

 

Actualment, a banda de treballar als mapes de Ptolemeu ia la història de la cartografia, pràcticament he acabat les biografies de dos grans personatges i viatgers que tenen molt en comú, no únicament per les regions que van visitar. Es tracta de l'espanyol Ali Bey (Diumenge Badia i Leblich) i de l'aristòcrata anglesa Hester Stanhope.

 

La darrera pestanya de la pàgina web es titula Media. Allà hi ha els enllaços d'articles a premsa i entrevistes a ràdio i televisió que m'han efectuat al llarg dels anys sobre les obres publicades o les matèries relacionades amb les xerrades i conferències.
A continuació poso a disposició dels lectors, en format .pdf, aquelles obres sobre les quals he recuperat els drets d'autor i per tant en puc disposar amb total llibertat.