ETIAM PERIRE RUINAE
A “Etiam Perire Ruinae”, que significa “han desaparegut fins i tot les seves ruïnes” (Lucano. Farsalia (IX, 969), trobareu mapes del món antic. Es tracta d'una feina ambiciós iniciada fa uns dos anys, i que potser mai no acabaré ja que la seva envergadura serà considerable.
La intenció és fer un catàleg complet del món conegut al segle II després de Crist. En primer lloc seguint l'obra fonamental del gran Claudi Ptolomeu, i també la dels altres dos grans geògrafs anteriors a ell, Plini el vell i Estrabó d'Amasia. Es tractaria de ressenyar tots els llocs que trobaria un viatger de les èpoques antigues: mars, rius, caps, golfs, muntanyes, ètnies, pobles, ciutats i regions, amb el seu nom llatinitzat.
D'una banda es presentaran els mapes de Ptolemeu en la seva configuració antiga (convenientment retocada per mi), segons l'obra Claudii Ptholomei Alexandrini Cosmographia , editada a Roma el 1478 per Conrad Schweinheim i posteriorment Arnold Buckinck, a partir de la traducció del grec al llatí efectuada anys abans per Jacobus Angelus (ampliar informació en biografia de Ptolomeu). Hi ha moltes edicions de la Geografia de Ptolomeu, però aquesta ha estat la que he escollit doncs presenta uns mapes especialment atractius.
En aquests mapes he situat tots els noms que apareixen a l'obra de Ptolomeu, els quals estan registrats en un fitxer “Access” on es relacionen tots els noms, s'afegeixen diverses dades, inclòs el nom actual, si es coneix, i possibilita la consulta integral de tots els termes apareguts. De moment, aquest fitxer “access” no estarà disponible, i de tant en tant aniré pujant fitxers “excel”, actualitzats, amb diverses opcions de cerca.
A banda dels “mapes antics” de Ptolomeu, s'inclouen els mapes moderns: és a dir, mapes amb els contorns actuals de totes les regions tractades, en els quals se situen igualment tots els noms antics. En alguns casos no hi ha dubte de la ubicació exacta; en uns altres és aproximat, i en uns altres simplement se suposa (llavors s'acompanya d'un interrogant).
En aquests mapes moderns, dividits per províncies o regions històriques apareixeran els noms apareguts a l'obra de Ptolomeu), Plini el vell (Història Natural) i Estrabó d'Amasia (Geografia). A més, hi haurà un mapa general on apareixeran conjuntament els noms d'aquests tres autors, més els d'altres geògrafs menors o historiadors antics, com a màxim fins al segle II dC. (Herodot, Dicearco, Eratòstenes, Posidoni, Agatárquides, Píteas, Claudio Eliano, Marco Vipsanio Agripa Pomponio Mela, Julio César, Pausanias o Diodoro de Sicília). En alguns casos, els noms són citats per diversos autors, en uns altres només per un; i és més important el tema de les sinonímies, molt freqüents i de vegades amb grafies molt dispars degudes a diversos motius: mala transcripció feta pels copistes al llarg de la història, variabilitat d'un nom o origen diferent de la mateixa font.
La idea és que el lector d'obres antigues tingui aquest treball com a suport i es pugui fer una idea exacta d'on es trobaven els llocs que fan referència als autors grecs i romans als seus tractats. Que el seu coneixement no es redueixi simplement a un nom, la majoria de vegades estrany i desconegut, sinó que es pugui conèixer fàcilment a quin país antic pertanyia: si es trobava a la costa oa l'interior; si estava situat en un lloc muntanyós o el banyava un riu; a quin poble o ètnia pertanyia; amb quins altres pobles i ètnies limitava o quines ciutats estaven properes.
Per tant, per visualitzar els mapes estaran disponibles quatre pestanyes: Europa, Àfrica, Àsia i Oikoumene (terra habitada). Les tres primeres estaran subdividides als mapes de Ptolomeu (contorn antic i modern), Estrabón, Plinio i resta d'autors. I a l'Oikoumene apareixeran aquells geògrafs o historiadors que descriuen el món conegut, però que en reportar un nombre menor de noms geogràfics és possible representar-los en un únic mapa on estiguin inclosos els tres continents.
A la pestanya “Bibliografia” trobareu la relació de material bibliogràfic utilitzat per dur a terme aquest treball, i la versió digital de l'obra si aquesta es troba disponible. A continuació s'hi afegeix la relació de tota la bibliografia utilitzada.