ETIAM PERIRE RUINAE
A “Etiam Perire Ruinae”, que significa “han desaparegut fins i tot les seves ruïnes” (Lucà. Farsalia , IX, 969), trobareu mapes del món antic. Es tracta d'un treball ambicioso iniciat a mitjan 2014, i que potser mai no acabaré, doncs la seva envergadura serà considerable.
La intenció és fer un catàleg complet del món conegut al segle II després de Crist. En primer lloc, seguint l'obra, fonamental, del gran Claudi Ptolomeu, i també la de dos altres grans geògrafs anteriors: Plini el vell i Estrabó d'Amasia. Es tractaria d'incloure tots els llocs que trobaria un viatger de les èpoques antigues: mars, rius, caps, golfs, muntanyes i serralades, ètnies, pobles, ciutat i regions, amb el seu nom llatinitzat.
D'una banda es presentaran els mapes de Ptolomeu a la seva configuració antiga (convenientment retocada per mi), segons l'obra Claudii Ptholomei Alexandrini Cosmographia , editada l'any 1478 a Roma per Conrad Schweinheim i posteriorment Arnold Buckinck, a partir de la traducció del grec al llatí efectuada anys abans per Jacobus Angelus (pot ampliar-se la informació a la biografia de Ptolomeu). Existeixen moltes edicions de la Geografia de Ptolomeu (la primera impresa de 1475), però jo he escollit aquesta per presentar uns mapes especialment atractius.
En aquests mapes he col·locat tots els noms que apareixen a l'obra de Ptolomeu, els quals estan introduïts en un arxiu “access”, on es relacionen tots els noms i s'afegeixen dades diverses, com és el seu nom actual, si és coneix. Això permet la consulta integral de tots els termes apareguts a diferents motors de recerca. De moment, aquest arxiu “access” no estarà disponible, i de tant en tant aniré pujat arxius “excel”, actualitzats, amb diverses opcions de recerca.
A banda dels “mapes antics” de Ptolomeu, s'inclouen els mapes moderns: és a dir, mapes amb els contorns actuals de totes les regions tractades, on es situen igualment tots els noms antics. En alguns casos no hi ha dubte de la seva ubicació exacta; en altres, és aproximat, i els altres simplement es suposa (llavors s'acompanya d'un interrogant).
En aquests mapes moderns, dividits per províncies o regions històriques sortiran els noms apareguts a l'obra de Ptolomeu, Plini el vell (Història Natural) i Estrabó d'Amasia (Geografia). A més, existirà un mapa, anomenat “general”, on apareixeran conjuntament els noms d'aquests tres autors, més els d'altres geògrafs menors o historiadors antics, com a màxim fins al segle II dC. (Herodot, Dicearc, Eratòstenes, Possidoni, Agatàrquides, Pitees, Claudi Elià, Marc Vipsani Agripa, Pomponi Mela, Tàcit, Polibi, Juli Cèsar, Pausànies o Diodor de Sicília). En alguns casos, els noms són citats per diversos autors, en altres només per un; i és de major importància el tema de les sinonímies, molt freqüents i en ocasions amb grafies molt dispars i confoses, degudes a diversos motius: mala transcripció feta pels copistes al llarg de la història, variabilitat d'un nom o origen divers de la pròpia font.
La idea és que el lector d'obres d'autors clàssics tingui aquest treball com a suport i pugui fer-se una fer-se una idea exacta d'on es trobaven els llocs a què es refereixen els autors grecs i romans als seus tractats. Que el seu coneixement no és reduït simplement a un nom, la majoria de vegades estrany i desconegut, sinó que pugui de cops estrany i desconegut, sinó que pugui conèixer fàcilment a quin país antic pertanyia; si es trobava a la costa oa l'interior; si estava situat en un lloc muntanyós o el banyava un riu; a quin poble o ètnia pertànyia; amb quins altres pobles i ètnies limitava o quines ciutats estaven properes.
Per tant, per visualitzar els mapes estaran disponibles quatre pestanyes: Europa, Àfrica, Àsia i Oikoumene (terra habitada). Les tres primeres estaran subdividides als mapes de Ptolomeu (contorn antic i modern), Estrabó, Plini i la resta d'autors. I a l'Oikoumene apareixeran aquells geògrafs o historiadors que descriuen el món conegut, però que en reportar un menor nombre de noms geogràfics és possible representar-los en un únic mapa on estiguin inclosos els tres continents.
A la pestanya “Bibliografia” es trobarà la relació de material bibliogràfic utilitzat per dur a terme aquest treball i la versió digital de l'obra si aquesta es troba disponible. A continuació s'hi afegeix la relació de tota la bibliografia utilitzada.